Perfil DISC: què volen dir el vermell, el groc, el verd i el blau

Un perfil DISC descriu com et sols comportar, sobretot a la feina, a partir de quatre estils: D de Dominància (vermell), I d'Influència (groc), S d'Estabilitat (verd) i C de Compliment (blau). Gairebé tothom fa servir els quatre, però no en la mateixa mesura. El teu perfil mostra quin estil et surt de manera més natural i quin et costa més energia.

És útil perquè la majoria de fregaments a la feina no vénen de la mala fe. Vénen del fet que quatre persones volen coses diferents de la mateixa reunió. Aquí veuràs què vol dir cada color, tres situacions quotidianes en què els estils xoquen, com reconèixer el teu i què et diu un test DISC i què no.

Què és un perfil DISC?

El model es remunta al psicòleg nord-americà William Moulton Marston. Al llibre Emotions of Normal People, del 1928, va descriure quatre maneres en què les persones reaccionen al seu entorn. Marston no va crear mai cap test. Psicòlegs posteriors van convertir les seves idees en qüestionaris: Walter Clarke als anys cinquanta i John Geier als setanta. La majoria dels tests DISC actuals, també els gratuïts, vénen d'aquella feina.

Els colors van arribar encara més tard. Són una ajuda per recordar que fan servir molts formadors i llibres. Els va fer molt populars l'autor suec Thomas Erikson amb el llibre Omringad av idioter (2014), en anglès Surrounded by Idiots. Per això avui molta gent diu "és molt vermell" en lloc de "té la D alta".

La manera més fàcil d'entendre el DISC és amb dues preguntes:

• Ràpid o tranquil? Actues, dius el que penses i empenys les coses endavant (D i I), o prefereixes observar, pensar-hi i prendre't el teu temps (S i C)?
• Tasques o persones? La teva atenció és sobretot a la feina i al resultat (D i C), o a les persones i l'ambient (I i S)?

Si combines les dues, obtens quatre estils. La D és ràpida i se centra en la tasca. La I és ràpida i se centra en les persones. La S és tranquil·la i se centra en les persones. La C és tranquil·la i se centra en la tasca. Cap no és millor. Cadascun és fort en algunes situacions i incòmode en d'altres.

Els quatre tipus DISC: vermell, groc, verd i blau

Vermell: Dominància (D)

Els vermells volen resultats, i si pot ser ara mateix. Decideixen de pressa, diuen el que pensen i no els fa res una mica de conflicte si serveix per avançar. En una crisi, són els que diuen: "D'acord, ho fem així."

La seva trampa és la velocitat sense paciència. Poden semblar bruscos, interrompre els altres i decidir abans que tothom hagi parlat. Sota pressió es tornen més controladors. Un correu d'un company vermell sol tenir tres línies i acaba amb una data límit.

Groc: Influència (I)

Els grocs porten energia. Els agraden les idees, la gent i els plans nous, i encomanen el seu entusiasme amb facilitat. Pensen en veu alta, expliquen històries i fan que un equip se senti de debò un equip.

La seva trampa és acabar les coses. Prometen molt, la idea següent els distreu i els detalls els avorreixen. Sota pressió parlen més i planifiquen menys. Un missatge groc pot tenir tres signes d'exclamació, un acudit i una pregunta que en realitat no era el més important.

Verd: Estabilitat (S)

Els verds són tranquils, lleials i pacients. Escolten bé, mantenen la pau i vetllen perquè ningú no es quedi enrere. En els equips amb un membre molt verd, la gent sovint se sent segura.

La seva trampa és callar massa temps. No els agraden els canvis sobtats i eviten els conflictes, així que diuen que sí quan pensen que no i s'empassen la irritació fins que al final esclata. Si et sona, llegeix també el nostre article sobre com dir que no sense culpa. Sota pressió, els verds es retiren i accepten coses amb què no estan d'acord.

Blau: Compliment (C)

Els blaus volen fer-ho bé. Són precisos, crítics d'una manera útil i els agrada un pla amb dades al darrere. Són els que troben l'error de la pàgina 14 que ningú més no havia vist.

La seva trampa és que "bé" es converteix en "perfecte". Poden dubtar molt de temps, demanar una anàlisi més i semblar freds o distants. Sota pressió s'enfonsen en els detalls i es tornen més crítics. Un correu blau sol tenir punts numerats i una pregunta sobre la font.

Tres situacions quotidianes en què veus els quatre estils

La reunió de dilluns amb un pla nou

La teva cap anuncia que el mes que ve l'equip passarà a una eina de planificació nova. Fixa't en el que passa al voltant de la taula.

La Laia, vermella, pregunta de seguida quan comença i qui n'és el responsable. En Marc, groc, creu que és una idea genial i ja proposa un nom per al canal de l'equip. La Núria, verda, parla poc, però es nota que pensa en tot el que canviarà de la seva rutina. En Jordi, blau, pregunta per què precisament aquesta eina, quant costa i si algú l'ha comparada amb altres opcions.

Cap d'ells no posa pegues perquè sí. La Laia necessita claredat, en Marc entusiasme, la Núria temps i en Jordi raons. Una cap que ho sap dóna alguna cosa als quatre: una decisió clara, una mica d'energia, un calendari realista i el context per escrit.

El grup de WhatsApp per al cap de setmana d'aniversari

Sis amics volen llogar una casa per a un aniversari. El groc envia en una hora dotze enllaços i un àudio. El vermell escriu: "Agafem la segona, la reservo aquesta nit si ningú no s'hi oposa." El blau pregunta per les condicions de cancel·lació i si hi ha rentaplats. La verda respon a tot "per mi, bé", tot i que la casa és a tres hores en cotxe i ella treballa divendres.

Segur que en reconeixes almenys un. Aquí el risc és a la verda. Com que no s'hi oposa, ningú no s'adona que no està contenta fins que cancel·la a l'últim moment. Hauria bastat una pregunta senzilla al grup: "De debò que va bé a tothom?"

Comentaris sobre un informe

Lliures un informe i reps l'opinió d'un cap vermell: "Massa llarg. Retalla'l a la meitat i posa la conclusió al principi." Per a una persona vermella, això és simplement eficaç. A una companya blava li sembla que han ignorat tota la seva feina minuciosa. A un company verd, el to sec li pot sonar a desaprovació, encara que no fos aquesta la intenció.

Si els comentaris breus i directes t'afecten més del que voldries, el nostre article sobre la sensibilitat al rebuig i les crítiques explica què passa en aquests moments. I si el cap vermell ets tu, una frase més sovint canvia molt: "El contingut està bé, només cal escurçar la forma."

Quin tipus DISC sóc? Com reconèixer el teu estil

Amb unes quantes preguntes sinceres arribes lluny. Respon segons com et sols comportar, no segons com t'agradaria ser.

• Què t'esgota més? Les decisions lentes (vermell), treballar sol tot el dia sense contacte (groc), els canvis i els conflictes constants (verd) o la feina mal feta i els plans vagues (blau)?
• Què fas sota pressió? Prens el comandament, parles més, calles o et perds en els detalls?
• Quin comentari sents més d'una vegada? "De vegades ets una mica sec" apunta al vermell. "Comences moltes coses i n'acabes poques" apunta al groc. "Mai no sabem què penses de debò" apunta al verd. "Que crític que ets" apunta al blau.
• Com són els teus missatges? Curts i al gra, plens d'emojis, amables i prudents, o estructurats i complets?

La majoria de la gent es reconeix en dos colors. És completament normal. Combinacions freqüents són vermell amb blau (ràpid, exigent i precís), groc amb verd (càlid, sociable i servicial) i vermell amb groc (enèrgic i persuasiu). El teu segon color sovint explica per què la descripció del principal no t'encaixa del tot.

Fixa't també en la diferència entre la feina i casa. Molta gent és blava a l'oficina i groga amb els amics. Si fas un test, pensa en una situació concreta mentre respons.

Vols veure les teves puntuacions en els quatre estils? El nostre test de personalitat DISC gratuït dura uns cinc minuts i mostra quant fas servir cada estil. Així veus la teva barreja en lloc d'una sola etiqueta.

Com treballar amb cada color

Conèixer el teu color és útil. Saber què necessiten els altres ho és encara més. Unes quantes pautes pràctiques:

Amb el vermell: ves al gra. Comença per la conclusió, dóna dues opcions i una recomanació, i no et prenguis com una cosa personal una resposta curta. Si no hi estàs d'acord, digues-ho clarament. Els vermells respecten qui els porta la contrària amb arguments.

Amb el groc: deixa espai per a la xerrada i les idees, i després posa per escrit el que heu acordat. Pregunta: "Quin és el primer pas i per a quan?" Un resum breu després de la reunió estalvia molta confusió.

Amb el verd: dóna-li temps. Anuncia els canvis amb antelació, explica què es manté igual i demana-li l'opinió també a soles, no només davant de tothom. El silenci no vol dir acord.

Amb el blau: envia la informació abans, sigues precís i reconeix el que no saps. Acordeu una data límit per a l'anàlisi, perquè si no es pot allargar sense fi.

I per a tu, uns passos que ajuden sigui quin sigui el teu color:

1. Tria el teu exercici. Agafa una conducta de l'estil oposat i practica-la. El vermell practica fer una pregunta més abans de decidir. El verd practica dir "no hi estic d'acord" un cop per setmana. El groc practica acabar una cosa abans de començar-ne una altra. El blau practica enviar alguna cosa quan està al 90 per cent.
2. Digues el teu estil en veu alta. "Acostumo a decidir de pressa, així que atura'm si vaig massa ràpid" fa que als altres els sigui més fàcil reaccionar.
3. Tradueix en lloc de canviar. No t'has de convertir en una altra persona. Només has d'adaptar com fas arribar el teu missatge a qui tens al davant.
4. Vigila el teu patró sota pressió. La trampa de cada color creix amb l'estrès. Els blaus, sobretot, sovint es reconeixen en el nostre article sobre els senyals que penses massa.

Què diu un test DISC i què no

El DISC és un llenguatge pràctic per parlar de diferències. Dóna als equips paraules per a coses que, si no, acaben en irritació. Aquest és el seu valor. Però convé ser honestos també sobre els seus límits.

Mesura conducta, no capacitat. Una C alta no vol dir que siguis més intel·ligent, i una D baixa no vol dir que no sàpigues liderar. Hi ha bons líders de tots els colors.

Es basa en l'autoavaluació. Respons preguntes sobre tu, així que el resultat mostra com et veus aquell dia i en aquella situació. Si preguntes a una companya com et veu ella, la imatge pot ser una altra.

Té menys suport científic que el Big Five. La major part de la recerca sobre personalitat fa servir el model Big Five, que descriu cinc grans trets. El DISC és sobretot una eina pràctica del món de la formació i el coaching, i moltes versions comercials no s'han avaluat mai de manera independent. Si vols una imatge més àmplia i més ben fonamentada de la teva personalitat, el nostre test Big Five és l'opció més sòlida.

No és una casella. "És que sóc vermell" no és excusa per passar per sobre dels altres, i "ella és blava, sempre posa pegues" no és una descripció justa d'una companya. Els colors descriuen una preferència, no una identitat fixa.

No hauria de decidir mai qui aconsegueix una feina. Un perfil DISC pot obrir una bona conversa en un equip. No serveix per seleccionar ni descartar persones.

Fet servir així, un test DISC és simplement un mirall de quatre colors. Et mostra un patró, i tu decideixes què en fas.

Per què importa més del que sembla

Molts conflictes a la feina semblen personals, però en realitat són d'estil. El cap vermell creu que la companya blava és lenta. La companya blava creu que el cap vermell és descuidat. Tots dos tenen una mica de raó, i es necessiten l'un a l'altre. Els equips d'un sol color solen tenir un punt cec: un equip tot vermell avança de pressa en la direcció equivocada, un equip tot verd evita la conversa que cal tenir.

Quan veus els quatre estils, comences a llegir les reunions d'una altra manera. T'adones de qui encara no ha parlat, de qui necessita els números i de qui necessita la decisió. Aquest petit canvi sovint fa més per un equip que una eina nova o una reorganització.

Tens curiositat per la teva pròpia barreja? Fes el test DISC gratuït i mira les teves dues puntuacions més altes. Després pregunta a algú que et conegui bé si t'hi reconeix. La seva resposta sol ser el més interessant.