Trastorn bipolar o simples canvis d'humor? Com veure la diferència

Els canvis d'humor normals són breus i segueixen el que passa a la teva vida. El trastorn bipolar funciona d'una altra manera: arriba en episodis que duren dies o setmanes, durant els quals l'energia, el son i la conducta canvien clarament. El senyal més revelador no és la tristesa, sinó un període d'energia inusual en què gairebé no necessites dormir.

Gairebé tothom ha dit alguna vegada "avui estic molt bipolar" després d'un matí ple d'energia i un vespre al sofà. El trastorn no s'assembla a això. Aquí llegiràs què és de debò el trastorn bipolar, en què es diferencia dels alts i baixos normals, tres situacions que es confonen fàcilment i què pots fer si tens dubtes sobre tu.

Què és el trastorn bipolar?

El trastorn bipolar és un trastorn de l'estat d'ànim en què els períodes de depressió s'alternen amb períodes d'ànim anormalment elevat o irritable. Abans se'n deia psicosi maniacodepressiva. Entre episodis, moltes persones se senten estables durant setmanes, mesos o fins i tot anys.

Els manuals amb què treballen els psiquiatres, el DSM-5 nord-americà i la CIM-11 de l'Organització Mundial de la Salut, distingeixen algunes formes:

• Trastorn bipolar tipus I. Almenys un episodi maníac. La mania dura almenys una setmana, la major part del dia i gairebé cada dia, o menys si la persona ha de ser ingressada. Moltes persones amb el tipus I també tenen episodis depressius.
• Trastorn bipolar tipus II. Almenys un episodi hipomaníac i almenys un de depressiu. La hipomania és una forma més lleu de mania que dura almenys quatre dies seguits. Els altres la noten, però no capgira del tot la vida de la persona.
• Ciclotímia. Durant almenys dos anys, períodes repetits amb símptomes hipomaníacs i depressius més lleus, que mai no arriben a ser prou forts per formar un episodi complet.

Com és una mania o una hipomania? La persona se sent inusualment plena d'energia, eufòrica o irritable. Necessita molt menys son i, tot i així, està en forma. Els pensaments van a tota velocitat, parla més de pressa i salta d'una idea a una altra. Comença deu coses alhora, gasta més diners que de costum o corre riscos que normalment evitaria. En una mania completa fins i tot pot perdre el contacte amb la realitat.

Un episodi depressiu dura almenys dues setmanes: ànim baix o pèrdua d'interès, cansament, dormir massa o massa poc, dificultat per concentrar-se, culpa o sensació de no valer res i, de vegades, pensaments sobre la mort.

El trastorn bipolar sovint comença al final de l'adolescència o al principi de l'edat adulta. És més freqüent en algunes famílies, però rarament té una sola causa. Amb tractament, normalment una combinació de medicació, suport psicològic i un ritme de vida regular, moltes persones porten una vida estable.

Trastorn bipolar o canvis d'humor: quina és la diferència?

Aquesta és la pregunta que la majoria de gent escriu de debò a Google. La diferència poques vegades és en com de malament et sents en un moment concret. És en el patró. Hi ha cinc coses que ajuden a distingir-los.

1. Durada. Els canvis d'humor normals duren hores, de vegades un dia o dos. Un episodi bipolar dura de dies a setmanes i té un inici i un final clars. No et despertes "diferent" un matí, ets diferent durant tot un període.

2. Desencadenant. L'humor normal sol seguir els esdeveniments: un bon cap de setmana, una discussió, un termini, una mala notícia. Els episodis bipolars es poden desencadenar per estrès o manca de son, però sovint semblen sortir del no-res i no encaixen amb la situació.

3. Son i energia. És la pista més important. En un període hipomaníac o maníac, la gent dorm tres o quatre hores i es desperta descansada, nit rere nit. És molt diferent de quedar-se despert perquè els pensaments no paren i estar fet pols l'endemà.

4. Conducta. Durant un episodi, la gent fa coses que no són pròpies d'ella: compres grans, plans sobtats, parlar molt més, missatges de matinada, conflictes. Algú amb canvis d'humor normals se sent diferent, però en general es comporta com sempre.

5. Els altres ho noten. Per dins, la hipomania sovint fa sentir bé. Precisament per això costa veure-la en un mateix. Els amics, la parella o els companys de feina sovint la noten primer: "vas a mil", "no sembles tu", "darrerament gastes molt".

Una cosa és important: cap d'aquests punts no demostra res per si sol. Dormir poc abans d'un termini important o l'eufòria d'un nou amor són del tot normals. Només tenen sentit junts, és a dir, quan es tracta d'un període que dura dies, canvia el teu son i la teva conducta i que també noten les persones del teu voltant.

Tres situacions que es confonen fàcilment

La setmana després dels exàmens

La Laia té 21 anys. Després de setmanes d'estudi, aprova els últims exàmens. Durant una setmana surt gairebé cada nit, dorm cinc hores, planeja un viatge amb les amigues i se sent al cim del món. Després dorm dos dies per recuperar-se, se sent una mica apagada i torna a la vida de cada dia.

Això no és hipomania. El seu bon humor té una raó clara, les nits curtes la cansen, recupera el son i després tot torna a la normalitat. Intens, però del tot comprensible.

L'home de les tres empreses noves

En Jordi té 34 anys i normalment és un comptable tranquil. Una primavera, sense cap motiu especial, comença a dormir quatre hores per nit i tot i així se sent genial. En dues setmanes dona d'alta tres empreses, encarrega material car i truca als amics a mitjanit per explicar-los els seus plans. Quan la seva parella intenta frenar-lo, s'enfada. Al cap d'unes tres setmanes, l'energia desapareix i arriba un període llarg i fosc en què gairebé no pot llevar-se del llit.

Aquest patró, un període clar amb menys necessitat de dormir, plans ràpids, despeses arriscades i irritabilitat, seguit d'una depressió, és exactament el que busquen els metges. És un motiu per anar al metge, no per esperar.

La depressió que sempre tornava

La Sofia té 28 anys i l'han tractada dues vegades per depressió. Els antidepressius i la teràpia l'ajuden, però les caigudes tornen. Només quan una psiquiatra li pregunta per altres períodes surt alguna cosa a la llum. Cada primavera, la Sofia té unes setmanes en què dorm poc, enllesteix tota la llista de feines, es compra roba nova i se sent "per fi jo mateixa". Sempre havia considerat que aquelles eren les setmanes normals.

Aquesta situació és freqüent. El trastorn bipolar tipus II sovint es reconeix tard, perquè la gent demana ajuda durant la depressió i no parla dels bons períodes. La hipomania no sembla un problema. Per això un metge hi pregunta de manera concreta.

És trastorn bipolar o trastorn límit?

Aquesta confusió és habitual, perquè en tots dos hi ha emocions fortes. La diferència torna a ser en el patró.

En el trastorn bipolar l'estat d'ànim arriba en episodis de dies a setmanes, amb un canvi clar en el son i l'energia, i entre episodis la persona pot estar completament estable. En el trastorn límit de la personalitat, també anomenat borderline, les emocions sovint canvien en qüestió d'hores, gairebé sempre per alguna cosa en una relació: un missatge que ningú no contesta, la sensació de ser rebutjat. A això s'hi afegeixen dificultats duradores amb la imatge d'un mateix, una sensació de buit i por de l'abandonament.

Tots dos també poden donar-se alhora. Si et reconeixes més en reaccions intenses envers altres persones, el nostre test de trastorn límit es fixa justament en aquest patró. I si el que més et desestabilitza són les crítiques o el rebuig, potser et servirà més l'article sobre la sensibilitat al rebuig.

Com reconèixer-ho en tu?

Com que la hipomania sovint fa sentir bé, poques vegades la reconeixem en el moment. Mirar enrere funciona millor. Aquestes preguntes et poden ajudar:

• Has tingut mai un període de diversos dies en què necessitaves molt menys son i tot i així estaves ple d'energia? No una nit, sinó diverses seguides.
• La gent del teu voltant et deia que estaves diferent? Més ràpid, més sorollós, més irritable, més inquiet.
• Vas fer coses de les quals després et vas penedir o en què no et reconeixies? Compres grans, decisions sobtades, conductes de risc, missatges que normalment no enviaries mai.
• Aquell període va acabar amb una baixada? Una caiguda després del pic és un patró freqüent.
• Hi ha trastorn bipolar o un altre trastorn de l'estat d'ànim a la teva família? No vol dir que el tinguis, però és informació útil per a un metge.

Fixa't en la diferència amb els pensaments que donen voltes quan ets al llit. Quedar-te despert perquè el cap no para i sentir-te fet pols l'endemà encaixa molt més amb pensar massa que amb la hipomania. Si t'hi reconeixes, un millor punt de partida és l'article sobre els senyals que penses massa.

Els metges de vegades fan servir el Mood Disorder Questionnaire (MDQ), un qüestionari de cribratge breu que van desenvolupar Hirschfeld i els seus col·legues l'any 2000, per veure si té sentit una avaluació més a fons. Un cribratge, igual que el nostre test, és un primer pas i no un veredicte.

Què pots fer si tens dubtes?

Porta un diari de l'estat d'ànim durant unes setmanes. Cada vespre, apunta una nota per al teu estat d'ànim de l'1 al 10, quantes hores has dormit, quanta energia tenies i si ha passat alguna cosa especial. Els patrons que no veus d'un dia per l'altre es fan visibles amb les setmanes. Un metge en pot treure molt més que d'un "de vegades estic baix".

Pregunta a algú proper. Pregunta a la teva parella, a un amic o a la teva mare o el teu pare si alguna vegada han notat períodes en què eres clarament diferent. La seva mirada completa el que a tu se t'escapa.

Cuida el teu son. Uns horaris fixos per anar a dormir i dormir prou ajuden gairebé tothom a mantenir un ànim més estable. La manca de son també pot desencadenar un episodi en persones vulnerables. Vigila amb l'alcohol i les drogues, que fan més grans els canvis d'humor.

Parla amb el teu metge de capçalera. Porta el diari i alguns exemples concrets. No esmentis només les èpoques dolentes, sinó també les vegades que et vas sentir inusualment bé o amb molta energia. Precisament aquesta informació és la que sovint porta al diagnòstic correcte.

Busca ajuda de seguida si és urgent. Si tens pensaments de treure't la vida, o si algú del teu entorn sembla perdre el contacte amb la realitat, contacta immediatament amb un metge, truca al 112 o a una línia d'atenció a la conducta suïcida. No és exagerar.

El que el nostre test diu i el que no

El nostre test de bipolaritat pregunta per quatre àrees: els períodes d'ànim elevat, l'energia i l'activitat, els períodes depressius i com canvia el teu estat d'ànim amb el temps. Penses en la teva vida en conjunt, no només en les últimes setmanes. Dura uns cinc minuts.

El que fa: mostra amb paraules clares en quines àrees destaquen les teves respostes. Això et pot ajudar a entendre millor el teu propi patró i a decidir si val la pena parlar-ne amb un professional. A molta gent també li resulta més fàcil parlar amb un metge quan ja ha posat en paraules el que viu.

El que no fa: no fa un diagnòstic. Una puntuació baixa no garanteix que no passi res, i una puntuació alta no vol dir que tinguis un trastorn bipolar. L'esgotament, l'estrès, un problema de tiroide, alguns medicaments, les drogues, el TDAH i altres situacions poden produir experiències semblants. Només un metge o un psiquiatre ho pot destriar, després d'una bona conversa sobre la teva història.

Així doncs, pren el resultat com l'inici d'una conversa. Si et planteja preguntes, pren-te-les seriosament i parla'n amb algú que pugui veure el quadre complet.

Quan els canvis d'humor són simplement part de la vida?

No totes les muntanyes russes necessiten una etiqueta. Les hormones, una època de molta feina, dormir poc, un dol o un gran canvi poden fer que el teu ànim sigui més inestable durant un temps. És humà. Mentre el teu humor segueixi el que passa, dormis bé quan les coses estan tranquil·les i puguis amb el dia a dia, probablement forma part de qui ets i del que estàs vivint.

És una altra història quan els canvis arriben en períodes clars, alteren el teu son i la teva conducta i t'impedeixen funcionar. Llavors val la pena mirar-ho més de prop. No per posar-te una etiqueta, sinó perquè una bona ajuda marca de debò la diferència.

Vols fer-te una primera idea del teu propi patró? Fes el test de bipolaritat gratuït i llegeix el resultat amb calma. Després decideix, millor amb algú de confiança, què vols fer-ne.